Blog de Psicologia
D'Adrià Cabestany

El teu espai de psicologia, benestar i calma.

Sempre el mateix? Trenca el patró

“¡Ya no puedo más! ¡Siempre se repite esta misma historia!”

Aquestes frases, extretes de la coneguda cançó de Camilo Sesto, poden semblar exagerades… fins que ens adonem que, en el fons, descriuen molt bé com ens sentim moltes vegades.

Potser no ho diem cantant, però ens ho diem per dins cada vegada que tornem a ensopegar amb la mateixa pedra, que discutim pel mateix amb la mateixa persona, o que ens sentim igual de bloquejats davant de situacions que, encara que canviïn de forma, semblen sempre deixar-nos al mateix lloc.

Què és un patró?

Des de la psicologia, un patró és una forma repetitiva i automàtica d’actuar, pensar o sentir davant de certes situacions. És com un camí mental que prenem sense adonar-nos-en, una ruta coneguda que ens dona una certa seguretat… encara que moltes vegades ens porti a un carreró sense sortida.

Els patrons no són ni bons ni dolents en si mateixos. Ens ajuden a funcionar en el dia a dia i a respondre de forma ràpida. El problema apareix quan un patró es converteix en una resposta rígida, quan el repetim fins i tot si no ens funciona, fins i tot si ja no encaixa amb el que volem o necessitem.

Com diu la dita: “Qui només té un martell, tot són claus”.

Intentem resoldre tots els problemes amb la mateixa eina, encara que cada situació requereixi alguna cosa diferent.

Com es forma un patró?

Els patrons es formen al llarg de la nostra vida. Poden sorgir per experiències primerenques, per aprenentatges familiars, per estratègies que en algun moment van funcionar… però que ara ens mantenen atrapats en dinàmiques que ens frustren o ens fan mal.

Per exemple:

Algú que ha après a evitar el conflicte pot callar el que pensa, encara que això li generi ansietat o ressentiment.
Una altra persona, que de petita va sentir que havia de ser “perfecta” per rebre afecte, pot exigir-se sense descans, fins i tot a costa de la seva salut mental.

Aquests són només exemples. Cadascú té els seus propis patrons. L’important és reconèixer-los, perquè el que no es coneix… es repeteix.

Per què és tan difícil veure'ls?

Perquè els patrons són com l’aigua per al peix: estan tan integrats en la nostra forma de ser que no els veiem. Actuem “en automàtic”, pensant que estem triant, quan en realitat estem reaccionant com sempre ho hem fet.

Fins i tot els professionals de la psicologia poden viure atrapats en els seus propis patrons. No és una cosa que s’ensenyi de forma clara durant la formació acadèmica. Es necessita temps, reflexió i moltes vegades, acompanyament, per detectar aquests esquemes que ens porten a viure en cercle, com una nòria que gira sense parar.

I si trenquem el bucle?

Quan comencem a reconèixer el nostre patró, passa alguna cosa molt valuosa: tenim la possibilitat de triar fer alguna cosa diferent. No es tracta de canviar de cop ni de deixar de ser qui som, sinó de recuperar la capacitat de decisió, de dir “això ja no em serveix” i buscar noves formes d’estar, d’actuar i de relacionar-nos.

Baixar de la nòria. Tornar a tenir direcció.