Com a psicòleg el que té sentit és ajudar a les persones. Aquí pots llegir opinions que estan disponibles a webs públiques i independents com són Doctoralia i Google Maps.
A part d’opinions i els resultats aconseguits, veuràs que podràs treure alguna idea que et farà reflexionar, com per exemple una història amb el meu avi o un estudi científic, certament estrany.
Comencem pel principi.
La Raquel, el Jordi, la Júlia, l’Enric i la Núria, parlen de l’atenció.
L’atenció és l’eina que més ajuda a fer canvis a la nostra vida.
Un altre Adrià (no soc jo mateix qui m’ha escrit aquesta ressenya), va deixar una ressenya a Doctoralia, on valora l’enfocament terapèutic i la metodologia aplicada a les sessions.
Per mi és important això: que en 3-4 sessions hagi fet els canvis que volia a la seva vida.
Em pregunto:
De què serveix parlar amb un psicòleg durant 3 o 4 anys?
Pot servir de moltes coses, està clar.
Ara bé, pel que probablement estàs buscant, amb menys consultes de les que creus, faré el possible perquè assoleixis grans canvis en la teva vida.
Aquestes ressenyes de Google Maps ressalten positivament l’experiència que han tingut.
Com t’imaginaràs, no tot sempre és positiu. i ha moments a la consulta difícils, tensos, on es pot experimentar confusió.
Per això, en el cas que vulguis començar consultes, és important fer una aposta clara i determinada.
Els atletes que juguen a les olimpíades, no ho tenen fàcil.
No tot va de pujar al podi.
Cal esforç i determinació per aconseguir les coses.
Això sí, el més probable és que tu també aconsegueixis la teva medalla d’or particular:
La Cristina parla de la flexibilitat.
Aquesta habilitat és de les més importants que treballarem a consulta.
Per això, si en algún moment parles amb mi, t’animo a que vinguis amb la ment oberta.
No perquè tingui un especial interès en que tinguis la ment d’una determinada manera.
Sinó perquè, si ho fas, aconseguiràs els teus objectius de forma més àgil:
En aquesta ressenya de Doctoralia, la Dolors celebra que ho clavés.
Aquest comentari també parla bé d’ella mateixa. Com et parlava abans, la flexibilitat és molt important.
I em ve l’olor que feien les tomaqueres quan, d’adolescent ajudava el meu avi a cuidar el seu hort. Sovint ho feia a la meva manera.
No cal que entri en detall de com eren les bronques que em queien.
El que sí et diré que quan confiava en el que ell em deia, encara que tingués dubtes, la cosa anava millor.
Això no va de confiança cega. Però sí que va d’obrir-se a explicar les diferents situacions que estàs vivint i això és el que et portarà a tenir la millor resposta.
El Josep Maria i el M.Q.M. (imagino que és l’abreviació del seu nom que va deixar quan va escriure la ressenya a Doctoralia) parla del creixement personal.
Aquesta paraula ha estat molt desgastada a internet pels milers de coaches i gurús que l’utilitzen als quatre vents.
Ara bé, si l’analitzem fredament, no podria ser un concepte més bonic.
Físicament, tots creixem al llarg de la nostra vida.
Ara, la idea del creixement personal és créixer més enllà de l’edat biològica.
Faig psicologia perquè aprecio la vida. I la psicologia ajuda a créixer personalment, com li va passar a aquesta persona:
A Google Maps hi ha ressenyes de tot tipus, algunes, com les de l’Ariadna, la Cristina, l’Albert i la Irene i la Maria Carme, s’enfoquen a parlar sobre alguns detalls:
Per la seva banda la Marta, la Blanca i la Vicky parlen, a Google Maps, de la guia que van rebre les sessions.
És segur que ja ho saps:
Els psicòlegs també anem a terapia.
No dic que tots ni sempre.
Dic que la majoria i no sempre.
Si ho fem, és perquè és tenir una guia per sentir-se millor ens va bé a tots.
Com el pilot d’avió quan va de vacances no pilota el seu avió.
Compra un bitllet i deixa que un pilot l’apropi al seu destí.
O un taxista de Barcelona a Nova York.
Tenir una direcció va bé a tothom:
Hi ha algunes ressenyes que no hi ha text.
Si hi haguessin paraules, què t’imagines que dirien?
L’Adrià valora de manera positiva l’enfocament amb què treballo les sessions. Per ell la rapidesa amb què identifiquem els seus problemes va ser clau.
El punt de vista ho canvia tot.
Potser has vist alguna vegada aquell dibuix d’un 6 i un 9.
Segons des d’on ho miris, són el mateix.
Segons des d’on ho miris, són diferents.
Per això treballar el punt de vista va permetre que l’Adrià i el Josep milloressin:
D’altra banda, l’Arnald esmenta els bons resultats que ha obtingut a la meva consulta. Aprendre és la manera que la humanitat ha tingut d’avançar.
De fet, com a espècie és el que ens ha diferenciat de totes les altres.
Un mico no pot explicar a un altre mico com fer servir un encenedor.
Potser ho pot aprendre, però no sabrà com explicar-li al seu germà.
En canvi, un humà que no hagi vist mai un encenedor, pot escoltar i entendre què és, per a què serveix i com fer-lo funcionar si un dia en té cap.
Parlant d’escoltar, és un fet que el Santi i el Jordi destaquen:
L’Enric, el Marc i el Sergi, a Google Maps, destaquen l’entrega que tinc a les consultes. Què seria la vida si no fos per l’entrega? Rebre i donar coses és el millor que hi ha. Segur que et venen mil situacions i idees en aquest sentit.
L’amor que has rebut d’algun familiar, la generositat d’algun amic, la comprensió d’algun company de feina. Entregar-se (i rebre l’entrega de l’altre) és, segurament, de les millors coses que hi ha en aquest món.
Afrontar les situacions és el que ha permès avançar a la Marina, el Gabri, la Bea, la Mar i la Sara.
Què hauria passat si el primer humà no hagués volgut sortir de la cova?
Bé, la resposta no anima gaire.
Per sort, els humans portem milers d’anys sortint de la cova.
Avui en dia, no ho hem d’arreglar a cops de bastó, podem fer-ho amb les millors tècniques que la psicologia ofereix:
Per la seva banda el Marcel, el Juan i l’Òscar valoren la seva experiència d’una manera grata, destacant dos valors que per mi són importants: la transparència i la naturalitat:
Sobre la transparència, Mrv00 ho destaca amb un exemple:
En aquestes ressenyes de Google Maps, l’Eduard, el Marc, el Carlos i el Roberto parlen el resultat que han obtingut a la meva consulta:
La Neus i el Víctor parlen d’una cosa que considero fonamental: és la creació d’un ambient còmode i segur perquè els pacients se sentin a gust en tot moment.
En aquesta ressenya de Google Maps, la Maria parla de la importància del riure. No sé si és cert, però la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) diu que allarga la vida.
Concretament, diversos estudis han arribat la conclusió que riure allarga la vida 4,5 anys.
Està clar que no estem tota l’estona rient a consulta, però sí que les consultes que puguem fer tu i jo t’ajudaran a estar més tranquil i, per tant, pot ser podràs riure encara més:
El Ioan parla sobre les eines que ha rebut durant les sessions i com ha millorat:
L’Eileen assenyala en el seu comentari que ha viscut una grata experiència en fer el pas cap al que vol, iniciant aquest procés que li ha generat grans canvis, així com l’obtenció d’eines essencials per treballar les situacions que està afrontant.
La Cristina, el Pablo, la Margarida i la Pilar, han escrit a Doctoralia i Google Maps parlant d’empatia.
Sobre l’empatia, no sé quina és la teva opinió.
A mi em passa que veig que és una paraula que s’ha posat de moda.
Cada vegada se sent més al carrer. Segur que tu tens com a referent alguna persona empàtica i és probable que vulguis estar a prop seu.
A qui no li han ferit el cor alguna vegada?
A qui no li senta bé que un infermer o infermera li vingui, parlant a cau d’orella, a entendre i atendre la seva ferida?
D’altra banda, JP menciona l’amabilitat.
Una qualitat que cada vegada és més rara i és increible els resultats que es produeixen.
Ho dic perquè constantment en parlem a consulta.
Això és el que va permetre trobar aquestes solucions:
L’objectiu de les consultes és que tinguis tranquil·litat i puguis recuperar temps de qualitat amb els teus. Entre molts altres, la Marta també ho ha aconseguit:
La importància del punt de vista.
Segur que t’ha passat.
Estàs a un bar i una persona fa alguna una cosa estranya.
Imagina’t, entra una dona vestida de vermell en un bar fa un crit i marxa.
Si preguntes a divereses persones del bar, cadascú tindrà una teoria.
Que si li passa X, que si és una clienta enfadada, que si és una antiga parella del propietari i un llarg etc.
Probablement, hi hagi tantes versions com persones hagin vist la situació.
Per això, és important que el punt de vista sigui adequat.
I la Laura ressalta que després de les sessions ha reflexionat sobre tot allò que parlem i això ha ajudat a descobrir noves coses.
Meritxell, a Google Maps, ressenya com la teràpia l’ha ajudat a comprendre l’arrel de la situació que passava. I en conèixer el problema li hem pogut posar solucions.
L’ajuda és un tema complex.
Si veus algú que s’està ofegant, t’hi llançaries?
Això és el que li vaig preguntar quan estava formant a la Marta, una psicòloga que va entrar al meu equip.
Em preguntava com podia ajudar en situacions extremes (violència familiar, addiccions a les drogues, conductes de risc…) i li vaig fer la pregunta que t’he fet:
Si veus algú que s’està ofegant, t’hi llançaries?
Ja saps, el millor que pots fer és avaluar el perill i, si no ho veus clar, no llençar-t’hi.
De forma contraintuitiva, això és el que et pot permetre salvar l’altre (trucar a l’ambulància, tirar cordes, etc.)
El Marc, el Joel i el Lluís han rebut ajuda. I no necessàriament vaig tirar-me a l’aigua amb ells:
Diuen que totes les relacions es basen en confiança.
La del psicòleg amb el consultant, no podria ser d’una altra manera.
Això pot explicar que les consultes amb el Josep, les de la Mmc i amb l’A SG fossin un èxit:
I que l’Oriol pogués millorar la relació que tenia amb ell mateix i amb la seva parella:
Aquests són algunes de les opinions que he rebut en català. Si vols llegir-ne més, n’hi han publicades en castellà: