Com sanar el sentiment de culpa després d'una pèrdua?

Hi ha culpes que arriben de manera discreta, gairebé imperceptible. No apareixen en moments solemnes, sinó en escenes quotidianes: cuinant, conduint, revisant el mòbil.

De sobte, mentre fas alguna tasca rutinària, et visita un pensament punxant:

“Hauria d’haver fet més.”

“Per què no vaig trucar abans?”

“Potser hauria pogut evitar-ho…”

Racionalment, saps que no ho podies controlar tot. Però el cos, la memòria i el vincle expliquen una altra història.

Així funciona la culpa després d’una pèrdua.

Per què apareix la culpa quan perdem algú o alguna cosa?

Quan experimentem una pèrdua, el nostre món intern necessita reordenar-se. I la ment, en aquest intent desesperat de recuperar sensació de control, busca punts d’ancoratge: decisions que vam prendre, moments que vam posposar, detalls que repassem una i altra vegada.

La culpa serveix precisament per això. Ens fa creure que, si haguéssim actuat diferent, potser el resultat hauria estat un altre.
No perquè sigui cert, sinó perquè acceptar la vulnerabilitat que comporta perdre és immensament difícil.

La culpa, en realitat, no és un símbol de negligència, sinó una expressió de vincle i cura. Sentim culpa perquè allò que hem perdut ens importava profundament.

Quan la culpa és una forma disfressada de dolor

Moltes vegades la culpa no és la causa del dolor, sinó la seva superfície. Darrere hi ha tristesa, amor, nostàlgia, desig de tornar enrere.

El nostre sistema emocional intenta protegir-nos: és més fàcil culpar-nos que mirar directament el buit que deixa la pèrdua.

Quan podem observar la culpa sense jutjar-la, amb una mirada més compassiva i curiosa, començem a entendre quina funció té. No és una condemna. És una pista. És un senyal que diu que estimàvem, que desitjàvem que tot hagués estat diferent.

A partir d’aquí, el malestar comença a suavitzar-se.

Com pot ajudar-te la teràpia a transitar la culpa

A la consulta, el propòsit no és fer desaparèixer la culpa de pressa.
No la corregim. No la neguem.
El que fem és donar-li espai per ser mirada amb calma.

En teràpia pots:

Comprendre què intenta comunicar-te la culpa.
Diferenciar responsabilitat real de responsabilitat emocional.
Donar veu al dolor que hi ha darrere del pensament repetitiu.
Aprendre a acompanyar-te amb més amabilitat.
Transformar el pes intern en una resposta humana i natural.

Aquest canvi de perspectiva sovint és profund i reparador.

Un espai per encendre el llum del que et passa

Si et reconeixes en aquestes sensacions, potser és moment d’encendre el llum d’aquella habitació interna que ha quedat a les fosques.

No cal que hi entris sol.

La teràpia pot ser aquest espai segur on posar paraules al que et fa mal, on comprendre la culpa i, sobretot, començar a transformar-la en un procés d’alleujament i significat.

Quan vulguis fer aquest pas, estic aquí per acompanyar-te.