Blog de Psicologia
D'Adrià Cabestany
El teu espai de psicologia, benestar i calma.
Calmar l'ansietat a la natura: el cos et demana parar
Hi va haver un temps en què observar una filera de formigues no era perdre el temps.
Era, simplement, una manera de ser-hi.
Sense presses. Sense objectius. Sense la sensació constant d’arribar tard a tot.
Avui, però, la majoria vivim dins d’un ritme molt diferent. Passem gran part del dia en espais tancats, envoltats de pantalles, estímuls i exigències contínues. El cos i la ment reben informació de manera gairebé ininterrompuda, sovint sense pauses reals per assimilar-la.
És en aquest context que l’ansietat apareix amb tanta freqüència.
Què vol dir viure en mode supervivència?
Des d’una mirada psicològica, l’ansietat no és un enemic a combatre.
En molts casos, és una resposta del sistema nerviós davant d’una sobrecàrrega sostinguda.
El nostre cos intenta adaptar-se a un entorn que demana rapidesa, disponibilitat constant i rendiment. Però el sistema nerviós humà no està preparat per viure permanentment en aquest nivell d’activació.
Quan apareixen símptomes com la inquietud, la tensió corporal, l’opressió al pit o la ment accelerada, sovint el missatge de fons és clar:
Així, no.
No és una falta de força ni de capacitat.
És el cos marcant un límit.
Un context que dificulta parar i escoltar-se
Encara que sapiguem que necessitem baixar el ritme, descansar o cuidar-nos, el context actual no ho posa fàcil.
Parar pot generar culpa.
Escoltar el cos pot fer por.
Reduir el ritme pot semblar incompatible amb les exigències quotidianes.
Per això, moltes persones senten que necessiten cuidar-se, però no troben l’espai ni la manera de fer-ho.
Aquí és on l’acompanyament terapèutic pot oferir un marc segur.
La natura com a suport per regular, no com a solució ràpida
Caminar per la natura no és una solució màgica.
No elimina els conflictes ni resol automàticament el malestar.
Però sí que ofereix un entorn que afavoreix la regulació del sistema nerviós de manera natural.
El contacte amb el terra, el ritme lent de la caminada, els sons naturals i la reducció d’estímuls permeten que el cos comenci a relaxar-se sense esforç.
No es tracta d’arribar enlloc, ni de fer quilòmetres, ni de “desconnectar” perquè toca.
Es tracta de ser-hi, observar i deixar que el cos trobi un ritme més amable.
Sovint, allò que sembla un nus impossible es va desfent una mica quan la ment descansa i el cos recupera una sensació de seguretat.
Psicologia sense parets: cos, entorn i presència
Des d’un enfocament terapèutic, treballar en entorns naturals permet sortir del discurs purament mental.
La regulació emocional no passa només parlant. Passa quan el cos pot sentir calma, presència i contacte real amb l’entorn.
Una sortida terapèutica a la natura no substitueix la teràpia, però pot complementar-la i aprofundir-la, oferint un espai diferent per escoltar allò que sovint queda silenciat pel soroll del dia a dia.
Sense presses.
Sense objectius.
Sense resultats a assolir.
Només l’oportunitat de reconnectar amb un mateix d’una manera més simple i humana.
Quan pot tenir sentit plantejar-se aquest tipus d’acompanyament?
Si notes ansietat recurrent o sensació de saturació.
Si et costa baixar el ritme, fins i tot quan descanses.
Si sents que el cos va més ràpid que la ment.
Si intueixes que necessites parar, però no saps com fer-ho sol/a.
En aquests casos, crear un espai sostingut i acompanyat pot ser un primer pas valuós.
Escoltar-se també és cuidar-se
A vegades, el primer pas no és fer més, sinó fer menys.
Menys soroll. Menys exigència. Menys velocitat.
I permetre’t, encara que sigui per una estona, tornar a caminar, respirar i ser present.
Vine a viure l’experiència a la natura. - O escriure’m per WhatsApp al 651 62 15 97.
Recorda que sanar no és esforçar-se més per estar bé, sinó permetre que el teu cos recuperi el seu propi ritme i torni a sentir-se prou segur com per deixar de lluitar.
Si necessites un cop de mà, pots escriure’m al 651 621 597 o a [email protected].
I si estàs a punt per fer el pas, accedeix a la valoració.