Blog de Psicologia
D'Adrià Cabestany
El teu espai de psicologia, benestar i calma.
Quan la vida va massa ràpid:
L’ansietat com una orquestra desbocada
Hi ha dies en què sembla que tot soni massa fort.
El cor batega com un tambor accelerat, la ment corre uns quants compassos per davant, i el cos… simplement, no pot seguir el ritme.
L’ansietat sovint es viu així: com una orquestra que ha perdut el compàs. Vols que tot surti bé, que la melodia de la teva vida tingui sentit, però de sobte, cada instrument toca pel seu compte.
Tu només volies seguir la música, i acabes intentant controlar-ho tot alhora.
L’efecte d’intentar controlar-ho tot
Quan vivim amb ansietat, ens convertim en directors d’orquestra exigents.
Intentem anticipar la pròxima nota, preveure cada error, i evitar qualsevol silenci incòmode.
És una resposta humana, natural: el cervell vol protegir-te.
Però aquest excés de control és, precisament, el que trenca la melodia.
La vida deixa de sonar fluïda i es torna sorollosa.
La ment s’avança, el cos s’endarrereix, i el present s’esvaeix.
L’art de parar: una nova manera d’escoltar
A vegades, el que més necessita aquesta orquestra interior no és més esforç, sinó una pausa conscient.
Deixar caure la batuta.
Permetre que el silenci faci espai.
Escoltar el so real del moment: la respiració, el compàs lent del cos, el murmuri suau del present.
Així és com la música torna.
Quan deixes de córrer darrere del ritme, i el deixes venir cap a tu.
Quan acceptes que no cal dirigir-ho tot per estar en sintonia.
La psicologia com a aliada per tornar al teu propi ritme
Des d’un enfocament psicològic, aprendre a gestionar l’ansietat no vol dir eliminar-la, sinó entendre el seu llenguatge.
L’ansietat et parla de la necessitat de seguretat, de control, de voler que la vida sigui previsible.
Acompanyar-te en aquest procés és part del treball que faig a consulta.
Des de la teràpia psicològica, treballem per recuperar la capacitat d’escoltar-te sense pressa, de reconèixer les teves emocions sense jutjar-les, i de trobar un nou compàs, més humà, més teu.
Atura’t. Respira. Escolta.
La pròxima vegada que notis que tot va massa ràpid, que el soroll mental t’impedeix gaudir del moment… para un instant.
Respira.
Mira com els instruments tornen a trobar-se.
Com el soroll es converteix, lentament, en harmonia.
A vegades, n’hi ha prou amb una pausa diferent per canviar el ritme.
I si vols aprendre a fer-ho amb acompanyament professional, pots:
- O escriure’m per WhatsApp al 651 62 15 97.
Si necessites un cop de mà, pots escriure’m al 651 621 597 o a [email protected]
I si estàs llest per fer el pas, accedeix aquí.
